Autobiografia

Em dic Álex Montero, i visc a un poble de Barcelona, què es diu Sant Andreu de la Barca. 
Vaig néixer el 6/7/2006, cinc minuts després que el meu germà, que es diu Teo.
Abans del meu primer any, vaig començar a caminar, més concretament als set mesos. Però això tenia un problema: no m'agradava gens. Així que durant tres anys, jo i el meu germà vam anar en carretó a l'escola.
Mai m'ha agradat anar a l'escola, però se'm dóna bé. 
Aquesta ha sigut la meva vida en cent paraules o més!

Autobiografia

Em dic Helena, tinc 13 anys, vaig néixer a l'hospital de Martorell el 4/10/2006 i actualment visc en un poble que es diu Sant Andreu de la Barca. Ara mateix estudio en el institut Montserrat Roig i vaig a 2 de la eso.
Tinc els cabells castanys molt clar, els meus ulls son un color marró claret, el meu nas es petit al igual que la meva boca i les orelles. Em considero una nena simpàtica i a la vegada una mica tímida, però agafo confiança molt ràpid.
En el meu temps lliure surto al carrer amb els meus amics per donar una volta per la tarda, o si no el que sempre faig es estar amb el mòbil o invitar a alguna amiga a casa.

Aula d'informàtica

L’aula d’informàtica és rectangular, al seu entorn hi ha taules verdes amb ordinadors i teclats a sobre i també té sis taules al mig. A les parets hi ha fulls penjats de color verd fort i vermell i a una paret hi ha una pissarra per a escriure i la taula del professor. Al sostre hi ha nou llums florescents per il·luminar la classe . Hi ha també un ventilador perquè en aquesta aula fa molta calor, sobretot a l’estiu, perquè no hi ha ventilació. També té un carro d’ordinadors per si alguna classe necessita ordinadors pugui venir a agafar-los. Cada dimarts venim a l’aula a utilitzar els ordinadors.

Acudit

Arriba l'hora de descans d'un jardiner.

I una flor li diu a una altra:

-Ens han deixat plantades!!

dies extrañs

-per què encara és de dia?

-perquè han cambiat les hores.

Aula d’informàtica

L’aula d’informàtica és un aula gran, cada dimarts a grup partit venim aquí. Té una pissarra bastant gran, té uns setze ordinadors per fer qualsevol treball que necessiti ordinador. També tenim un projector al sostre, que l’utilitzem per veure coses tots junts. A les parets hi ha uns fulls verds i vermells. Hi ha un pòster gran a la paret que té les conjugacions verbals del català que va penjar l’Yves. Tenim un carro que té ordinadors portàtils que quan estem fent classe normal i els necessitem venim a buscar-los, al costat del carro tenim un extintor per si hi ha algun incendi.

al lavabo

microrelat

L'any passat vaig sopar amb la meva família a un restaurant i vam parlar dels viatges d'aquest estiu.

Xocoboll

Hi havia una mare i un fill que estaven en la platja. La mare li va donar un (XOCOBOLL). El noi el va llençar al mar.Una parella es volia casar, el noi li va dir a la noia que si no trobava l´anell que llençaria al mar no es casaria.La noia el va buscar tot el dia, però no va trobar-ho. Li va dir que no va trobar l´anell.El noi va anant a dinar amb la seva parella.El noi va demanar una llagosta i la noia salmó.Quan li van treure el menjar i el noi el va destapar,la llagosta va dir.
-A que no saps que es va trobar? El xocoboll

Autobiografia

Em dic Omar Amhamdi tinc 14 anys visc a Sant Andreu de la Barca.

Quan tenia 5 anys em vaig trencar la cama i vaig estar 4 mesos sense podré fer activitats físiques,

des pres dels 4 mesos vaig apuntar-me a futbol l'equip era el Atlètic Sant Andreu.

Lo que més m'agrada es el futbol des de ven petit m'agradava jugar el meu pare em va apuntar a futbol vaig estar 6 anys jugant però quan vaig arribar a 6  de primària les notes no em van anar molt bé i vaig apuntar-me a un repàs que em va ajudar molt 

Autobiografia

Em dic Abigail, vaig neixer el 03/08/2006 i tinc 13 anys. Visc en un poble que es diu Sant Andreu de la Barca, que esta a prop de Barcelona. Abans anava a una escola que es diu Josep Pla pero ara vaig al institut Montserrat Roig.

Quan tenia 8 anys tenia una paloma de mascota, pero un dia me la vaig trovar sagnant a la carretera y va pasar un cotxe y la va atropellar. Ara tinc dos periquitos y tinc molt de cuidado perqué no vull que li atropelli un cotxe.

Frozen 2

Acudit:
-Pare,pare
-Sí,què vols
-podem anar a veure la pelicula de frozen2 
-[El pare contesta]normal que vulguis anar a  veure la pelicula de frozen 2 ,com que sempre actuas com si tinguessis el cervell congelat.
-[El noi va respordre]es normal que actui aixi per que, em diuen que m'ha  asemblo a tu, I tu actues com si tingussis el cervell fos.

Pastanagues a la nevera

Hi ha dues pastanagues a la nevera
-Quin fred,tu!
-Hosti, una pastanaga que parla!!!©

Acudit

Que li diu el Sol a la Lluna?
Anem a fer un eclipsi solar

De concert

Autobiografia

Em dic Laura Alarcón Ramírez ,vaig néixer al 6/7/2006, actualment visc a un poble de Barcelona que es diu Sant Andreu de la Barca.El meu cabell es marró amb metxes rosses. Mesuro 1'68. Tinc el ulls marró fosc.I el nas, la boca i les orelles petites,a part de estar amb els meus amics, m'agrada molt ballar, estar amb el mòbil, llegir....
Em considero una persona simpàtica,  i una mica tímida.
I estic estudiant a l'Institut Montserrat Roig i faig 2n d' ESO

Àliens, paranoies i digimon (còmic)

Acudit

-Que li diu una pedra a una altra pedra?

-Res, perqué les pedres no parlen

Microrelat

Estaba caminant per la montanya i hem vaig trobar uns amics que no veia desde fa molt de temps eran la Laura el Juan i la Sara.

7-Word (Descripció)

Ara toca practicar amb el programa Word. Segueix els següents passos sense deixar-te cap!

1-Obre el Word.

2-Escriu una descripció de l'aula d'informàtica. 

3-L'extensió del text ha de ser d'entre 100 i 120 paraules (usa el comptador de paraules del programa).

4-No has de cometre errors ortogràfics (usa el corrector EN CATALÀ del programa).

5-Un cop hagis acabat el text, ensenya-me'l.

6-Selecciona el text i copia'l (Control+C).

7-Obre blogger.com, "entrada nova" i enganxa el text (Control+V).

8-Recorda posar-hi un títol, les etiquetes i alinear el text abans de clicar a "Publicar".

6-Etiquetes

A l'activitat d'avui has de buscar tot el que hagis penjat al bloc i revisar que totes les teves entrades tinguin dues etiquetes:
-La corresponent a la feina (còmic, conte, etc.)
-El teu nom

Endavant!

Acudit

-Saps per què els peixos no fan servir Google ni Facebook ni res??

-No, per què??

-Perquè no els agrada les xarxes socials.

Acudit

- quina hora és?

- l'hora de que et compris un rellotge

Autobiografia

Em dic Iker Navarrete Cabrera. Vaig néixer el 29 de març de 2006. Tinc 13 anys. Des de que vaig néixer fins a l'edat de 3 anys vaig viure a Barcelona. Després ens vam mudar a Sant Andreu de la Barca.
A l'edat de 2 anys em van diagnosticar la celiaquia.
A l'edat de 4/5 anys em va interessar molt el futbol, i hem vaig apuntar a un petit equip, en el que jugava de davanter.

Als 8 anys em vaig canviar a l'equip del poble Sant Andreu de la Barca, en el que vaig seguir jugant de davanter.

Ara m'he canviat al Gavà, filiar de l'Atletico de Madrid, segueixo jugant de davanter, a la categoria de Preferent.

Actualment estic estudiant a segon d'ESO, a l'institut Montserrat Roig, a la classe de 2nA, amb el meu millor amic Iván.

L'ensurt.

Un bon dia de matí, dos nens estaven jugant al jardí mentre que els pares dormien,un dels nens era jo. Eren aproximadament les 10 del matí i era molt estrany que els pares no sortíssin de l´habitació. Era tot tan estrany que vaig pujar a la seva habitació. Vaig treure el cap i vaig veure al pare trucant per teléfon i plorant. Estava nerviós sesse saber què fer.

Al cap d´una estona va venir el pare i ens va dir que haviem d´anar a l´hospital corrents i que després ens diria perquè. Vam arribar i la mare no estava i jo ja vaig pensar el que podria haver passat. Va venir l´infermera i m´ho va explicar tot. La mare mentre dormia li va donar un atac de no sé què i que em relaxés, que sortiria tot bé. Però que l´haviem d´operar i li donariem l´alta demà. Llavors em vaig tranquilitzar i vaig anar a donar una volta per l´hospital perquè mai havia entrat a cap. Era de nit i vaig anar a casa. Va ser un dia no del tot dolent. Vaig fer un amic i les infermeres i l´amic em van ajudar molt i sabía que la mare estava ja reposant i que vindria l´endemà.

Autobiografia

Em dic Ivan Jiménez. Vaig néixer el dia 1 de març del 2006.
Quan tenia dos anys vaig anar a la guarderia per primera vegada, i un any despres vaig anar a l'escola Sant Andreu de la Barca on vaig fer molts amics.
Als quatre anys vaig començar a jugar a futbol a l'equip de futbol de Palleja, els dos primers anys jugava de mig, a aleví hem van canviar a davanter on vaig marcar molts gols i actualment soc una altre vegada mig.
Actualment vaig a segon d'ESO amb el meu millor amic l'Iker Navarrete, el Marc Brotons i el Raúl Garcia.

la mala sort

Al pati

L'exposició

Competició

Hi havia una vegada dos amics que feien carreres de cotxes i motos a la play ú i es van barallar perquè un va guanyar a l'altre.

És diferent!

Vaig tenir una classe molt estranya.

Però com tots tenim alguna cosa diferent,

jo sé que aquestes coses em passen de llarg bé.

La Piscina

Esteban a l'estiu

El fill li diu a la mare:
-Mare puc anar a la piscina que han fet al costat de casa?
-Clar que si.
El noi va, però torna amb les cames trencades i la mare li diu:
-Que t'ha passat fill?
-Que m'he caigut no es res mare.
                                                                    AL DIA SEGÜENT...
-Mare puc anar a la piscina?
-No fill que et tornaràs a fer mal.
-No mare tindre cura.
-Vale, doncs ves.
Torna a casa amb els braços trencats
-Fill però que t'ha passat?
-Res que m'he caigut.
                                                                   AL DIA SEGÜENT...
-Mare puc anar a la piscina?
-No, com nadaras?
-Deixam anar que avui hi ha aigüa.

Una sortida

La setmana passada vaig anar amb la família al riu Llobregat, i ho vam passar molt bé.I vam fer un pícnic amb entrepans i sucs.

còmic

La nevera

Aixó eren dos companys de pis que un estava dient les noticíes del dia però a la nevera i salta el seu company de pis i li diu perquè llegeixes les noticíes a la nevera i li contesta perquè siguin més fresques.

El meu primer comic

5-La biografia (Text Narratiu)

Què és la biografia?

Una biografia és un gènere textual que consisteix en la narració de la vida d’algun personatge, escollit generalment per la seva activitat o el seu ressò públics. La biografia d'un mateix s'anomena 'autobiografia'.

1-Escull algú de la teva família i completa aquesta fitxa al teu dossier:

Nom i cognoms:

Data de naixement:

Edat:

Lloc de residència:

Estudis:

Feina:

Estat civil:

Alçada:

Pes:

Color dels cabells:

Color dels ulls:

2-Ara, llegeix aquesta biografia de Leo Mesi (fixa't en l'ordre amb el que explica les coses):

Amb cinc anys acabats de fer, Messi va començar a jugar a futbol amb el Grandoli, l'equip del seu barri, però el 1995 va canviar d'equip i passà al Newell's Old Boys, club important de la ciutat de Rosario.

Quan tenia 11 anys, li van diagnosticar una deficiència de l'hormona del creixement. El River Plate va mostrar interès en el progrés de Messi, però no considerà que pogués pagar el tractament de la malaltia, que costava 1500 dòlars al mes, tal com demanava la família.

La família del nen decidí provar sort a Europa i, traslladat a Barcelona l'any 2000, el director esportiu del FC Barcelona Carles Rexach, avisat del talent de Messi, el va contractar després de veure'l jugar, i es comprometé en nom del club a pagar el tractament si estava disposat a començar una nova vida a Catalunya. Aquell primer contracte es redactà sobre un tovalló de paper en un restaurant.

Així doncs, Messi es va integrar als equips formatius del club, primer a la categoria infantil, tot i que des de llavors ha tingut una progressió espectacular per les diferents categories del club (Infantil A, Cadet B, Cadet A, Juvenil A, Barça C, Barça B i primer equip) en un temps rècord.

Leo Messi és considerat el millor jugador del món per molta gent, com ho demostren els seus cinc premis Pilota d'Or (4 de consecutius que ha obtingut entre 2009 i 2012 i un el 2015). Tot i tenir aquests grans recursos individuals, Messi destaca pel fet de ser un exemplar jugador d'equip i gens polèmic les seves manifestacions públiques.

3-Crea la teva autobiografia (pots inventar el que vulguis) i penja-la al bloc (extensió mínima 100 paraules). RECORDA ESCRIURE AMB CORRECCIÓ, PREGUNTAR ELS DUBTES I REVISAR EL TEXT!

4-El microrelat (Text Narratiu)

Crea un microrelat i penja’l al bloc.

El títol ha de tenir 10 lletres, ni més ni menys.
El relat ha de tenir 100 lletres, ni més ni menys.

A pensar!

3-L'acudit (Text Narratiu)

Inventa’t un acudit i penja’l al bloc.
Vigila l’ortografia!

L'imprevist

Fa un temps,una noia de 17 anys que li encantaba molt fer gimnàsia s'estaba preparant per competir i es va trencar la cama.

Còmic

la partida

Ignorant-lo

Hi havia una vegada un noi el qual estava sent acosat. Va decidir ignorar-los fins que el deixessin en pau. No li va funcionar.

Microrelat

Havia una vegada un noi que es deia Manuel i tenia un germà que es deia Jose. Es van barallar i van plorar els dos mútuament.

Acudit

-Saps quin es l'animal més antic?
*Quin?
- La zebra!
*Però per què?
-Perquè encara està en blanc i negre!
*...
-...
*Què dolent.

Judici per la vida

La pilota

Hi havia una vegada 2 germans. Que en 2 dies era el seu aniversari els 2 volien la mateixa pilota de regal. Va arribar el dia de l'aniversari i solament hi havia una pilota a la botiga i els 2 germans en van  barallar per la pilota. Els pares el i van dir que no passa res que en 2 dies tornarien a la botiga. Van passar 3 dies i van tornar a la botiga i havien 2 pilotes els seus pares li van comprar i els 2 nens van jugar i estaven feliços.

El Somni

Hi havia una vegada un nen que va anar a la platja amb el seu amic. Li havia dit que baixès amb ell a jugar a la platja. Estaven jugant els dos a carreres nadan. Havia una boja una mica lluny de la costa, però anaven a fer la carrera igualment. Quan anaven per la meitat de trajecte, el seu amic es va parar a descansar al damunt d'una roca i el nen, que es deia Marcos, seguia nadant i nadant quan es va girar per veure per on anava el seu amic, però no estava. Llavors es va posar boig, perquè ja portava un temps buscant-lo. Al cap d'un temps es va a posar a plorar i quan es rentava les llàgrimes dels ulls va obrir-los i estava a casa, 

Tot era un somni.

El pati

El nou institut

Hola, em dic Berta, i avui estic entre nerviosa... i enfadada. Però sobretot, nerviosa. Fa dues/tres hores, els meus pares m' han dit que anàvem a viure a Madrid, i és clar, jo vull quedar-me aquí. Tinc la meva vida aquí.

                                               Després de 6h de viatje...

Ja estic aquí, la meva casa nova és molt gran, i m'encanta el nou dormitori!  I com ja és molt tard, me'n vaig a dormir... que demà hi ha institut.

                                                         Al matí...

Quina son! Arribo tardíssim! Ara mateix estic pels carrers per anar a l'institut de Madrid. Hi ha moltíssimes botigues i cafeteries.. és tot molt gran i és superestrany... entro ja!

                                    

                                            Al sortir de les classes...

No m'agrada la meva classe, semblen tots uns canis, i quan estàvem al pati em van començar a vindre un grupet i es van burlar de mi per com vestia i pel meu peinat. Després em van donar vàries bufetades i vaig anar a un altre lloc.

Unes nenes de la meva classe que eren superbones persones, es van preocupar per mi, i em van dir si volia anar amb elles. Vaig acceptar, i a partir d'aquell moment vaig anar  estar amb elles sempre, i pel carrer també.

Madrid, ja no era tan horrible...

Una història estranya

Hi havia una vegada, una família composta pels pares i dues filles: la Anna, de tres anys i la Judith,d'un any. Un dia el pare va matar els seus socis de treball i a la seva dona. Es va dur les seves filles i en el camí van tenir un accident, però no els va passar res, van buscar allotjament i van trobar una cabanya enmig del bosc. Es van quedar durant uns dies, perquè la policia els va trobar. El pare va anar al psicòleg i després d'un temps li van tornar les seves filles  tot es va solucionar.

                        

Acudit

Què li diu una paret a una altre?
Ens veien a la cantonada.

Acudit de metges

Un noi va al metge i li diu:
-En 59 segons vaig a morir
I el metge li diu:
-Pots esperar un minut?

la mort

Pati

Pepit i Pepa

-Pepit li diu a pepa
-Pepit: que li diu un semafor a un altra semafor
-Pepa: no se
-Pepit: no miris q m'estic canviant.

Germans de diferent mare

Hi ha una noia que  es diu  Sofia i un noi que es diu Mario. Ells dos havien nascut el mateix dia però ells no es coneixien. Anaven al mateix institut però ells no ho sabien. El Mario era ... un noi fort , guapo , divertit i amable . Ella era una noia .... guapa, divertida , amable i un somni per a molts nois de l'institut. Era el segon any d'institut i estaven una mica nerviosos , cadascun anava amb el seu grup d'amics i d'amigues .A la seva millor amiga li agradava el Joel , que era el millor amic de la Sofia . El Mario anava amb el grup d'amics del Joel  i un dia el Mario li va dir  que li agradava la Sofia . Així que el Mario li va dir a la Sofia de quedar i la Sofia li va dir que sí .Van quedar molts dies així que al final el Mario li va demanar sortir amb ella.  La  Sofia  no s'ho va pensar dues vegades i li va dir que sí . El mateix va passar amb el Joel i la millor amiga de la Sofia. Parlant i parlant la Sofia i el Mario van saber que havien nascut el mateix dia .

Aliens, paranoies i Digimon

 Tot va passar un fatídic vint de septembre, aquell dia marcaria un abans i un després a la història. Els pocs inútils que van alliberar aquells aliens a l'àrea cinquanta u van ser els primers en morir, aquells sers del dimoni van aprendre el pitjor de la humanitat.

 Abans del "gran dia" tots eren esclaus dels aliens provinents de l'espai intergal·làctic. La majoria, alguns com jo vam aconseguir fugir i entre tots trobarem la salvació dels humans. Tal i com deien aquells bojos conspiranoïcs la terra tenia accessos a una zona interior amb els dinosaures.

 Temps després de descobrir-ho els vam armar i aquells sers que quasi bé recordaven a la infància de molts, gràcies a la semblança amb els ja coneguts mundialment Digimon, ens van salvar a tots eliminant tota vida que no fos humana.

La nova etapa de la Silvia

                                                                

No m'ho puc creure!

Estic a una hora d'entrar al nou institut i no hi vull anar....
Per cert, em dic Silvia, tinc 15 anys i el meu malson s'ha fet realitat. Vaig passar el millor estiu amb els meus amics abans d'anar a Madrid. És veritat que Madrid és una ciutat molt bonica, però és que a Barcelona ho tenia tot, els meus amics, l'institut, l'equip  de voley...
-Baixa Sílvia, que hem de marxar- em va dir la meva mare.
Oh, no,no!
Anant cap el cotxe vaig observar el nou institut, era molt gran comparat amb el que anava abans, i hi havia molta gent. Baixant del cotxe la meva mare se'n va acomiadar i em va dir que tot anirà bé.

                                                       2 setmanes després...

Bé, ja porto unes quantes setmanes i vaig fer una amiga que, la veritat, em va caure molt bé.Els primers dies no em van agradar gens perquè la gent em mirava amb cara de fàstic,però n'hi havia una altre gent que com era la"nova" volien ser els meus amics.
Però hi havia una cosa que em tenía molt nerviosa, i és que, l'altre dia estava amb la meva amiga Sandra i quan vaig obrir la taquilla hi havia una nota que hi posava "VES AMB COMPTE"...
-Sílvia, Sílvia.....desperta...
Estaba adormilada i vaig despertarme mentre que una veu m'anava desvetllant.
-Què passa?
-Estaves dormida i estaves parlant...

La liada

Bromes

El partit

Hi havia una vegada una família que li agradava molt el futbol i un dia van pensar en anar a fer un partit contra una altra família.
Al arribar al camp tots els membres de la família estaven nerviosos pal que podia passar.La família estava guanyant 2-0.
Després del descans la família va entrar al camp amb molta energia i li van ficar tres gols a la família contrària i finalment van guanyar 3-2.

En busca de riquesa

Link era un noi despreocupat i pobre. Un dia, al seu poble, va escoltar que hi havia un monstre que amagava molts tresors. 
Va decidir que aquella era la seva oportunitat, així que va robar una espasa curta i un escut de fusta i va anar a matar-lo.
Després de 10 minuts de tortura, com va descriure ell, el va agafar desprevingut i li va clavar l'espasa a l'ull. Va agafar tots els diners que va poder i va anar al poble a celebrar-ho, però va gastar tant d'or en això que es va quedar pobre un altre cop.

CONVERSA AMB ELS AMICS

Un tretze dels tretzes

Era un dia tranquil i càlid a Metropoli city, no passava res fora del normal fins que un noi de 13 anys va morir aquell divendres 13 a les 13:13 atropellat per un camió que tenia 13 anys .Aquell dia  les coses es van tornar molt estanyes. A tothom del meu poble li faltaven 13 coses,
per exemple :totes les noies del parc que salta ban a la corda mai arribaven més de 13 vegades,tothom perdia sempre 13 cèntims i ales 13:00h sempre  s'ha escoltava un crit,així que vaig decidir investigar
sobre el tema amb la meva amiga, la Marisa .Vam anar a on vivia el noi que va morir. quan vam arribar la porta es va obrir sola ,vam entrar i es va tancar.Li vam dir que parés de molestar el poble. Ell va respondré si voleu que pari haureu de tornar a fer el meu examen de mates que vaig treure un 1,3 i haureu d' anar al cementiri i vosaltres tindreu que haureu de posar la teva posessio mes apreciada a sobre de la meva tomba.jo i la Marisa ens vam  mirar i vam dir ni de broma i vam marxa a casa ben tranquils

El petit Carmesí

Hi havia una vegada un dinosaure que es deia Carmesí. No li agradava el seu color perquè el seu color era molt trist.

Es va escapar d'un altre dinosaure que l'estava perseguint per darrere. El volia menjar, el petit Carmesí volia marxar però no podia fer-ho perquè el dinosaure era molt ràpid. Al final volia  amagar-es a un lloc, però no podia.

En segons se va amagar a una cova, però va passar de llarg després va marxar del lloc i l'altre dinosaure el va agafar i el va menjar. 

L'hora del pati

El nen que estava boig

                             
Hi havia una vegada un nen que anava a un institut que estava al bosc. Un dia el nen s'avorria molt a classe i es va llençar per la finestra i es va quedar inconscient. Com que el nen no tenia amics ningú va venir a rescatar-lo i es va fer de nit.

Va venir un llop i el va arrossegar fins a la seva cova, on vivia una manada de llops. Al matí el nen va recordar el que va passar el dia anterior, i van passant els dies i es va fer amic dels llops, i un dia va decidir anar al institut amb els llops, i els llops van atacar a tothom.

Dues setmanes després, el nen anava al institut una altra vegada com sempre i s'avorria molt. Li va preguntar al professor si podia veure aigua, i es va ofegar en un got d'aigua.

Spherium

Fa milions d'anys a la terra va sortir una nau que portava la flora i fauna d'aquells anys.

Marxava amb uns dinosaures anomenats D-1 i D-2 per buscar un nou planeta i es van aventurar per tot l' univers per trobar un nou planeta perfecte per viure.

No van trobar res,van tornar a la terra i es van adonar que ja estava habitada per altre tipus de sers vius. Van aterrar en un museu de dinosaures i van veure que estaven morts i van marxa del planeta.

L'institut

Sara és uns noia de 16 anys que s'acaba de cambiar a un pis del centre de Barcelona. Viu amb la seva mare perquè el seu pare va morir a un accident de trànsit quan ella tenia 10 anys. A l'edifici que viu hi ha quatre pisos però no coneix a ningú. Un dia ella anava a l'institut, va baixar per les escales però es va caure i de sobte un noi va anar a ajudar-la. Ell es deia Marc , al arribar a la porta es van separar per que cadascun anava a un institut diferent. La Sara com no tenia amigues, estava sola al passadís. Més tard va aparèixer en Marc perquè a l'institut que anava la liaven tota l'estona. Va saludar a la Sara i ella es va adonar que s'havia enamorat d'aquell noi que l'havia ajudat a aixecar-se del terra. Va passar una setmana i la Sara va fer amigues i es va fer popular i les seves amigues li van dir que parlés amb ell. Ella va anar però ell passava d' ella. Ella es va posar molt trista. La Sara parlava amb mes nois i el Marc es va posar gelós però no sabia perquè. La Carla, una de les amigues de la Sara, li va dir al Marc que parlés amb ella . La Sara i el Marc van sortir i ara són feliços.