La nova etapa de la Silvia

                                                                

No m'ho puc creure!

Estic a una hora d'entrar al nou institut i no hi vull anar....
Per cert, em dic Silvia, tinc 15 anys i el meu malson s'ha fet realitat. Vaig passar el millor estiu amb els meus amics abans d'anar a Madrid. És veritat que Madrid és una ciutat molt bonica, però és que a Barcelona ho tenia tot, els meus amics, l'institut, l'equip  de voley...
-Baixa Sílvia, que hem de marxar- em va dir la meva mare.
Oh, no,no!
Anant cap el cotxe vaig observar el nou institut, era molt gran comparat amb el que anava abans, i hi havia molta gent. Baixant del cotxe la meva mare se'n va acomiadar i em va dir que tot anirà bé.

                                                       2 setmanes després...

Bé, ja porto unes quantes setmanes i vaig fer una amiga que, la veritat, em va caure molt bé.Els primers dies no em van agradar gens perquè la gent em mirava amb cara de fàstic,però n'hi havia una altre gent que com era la"nova" volien ser els meus amics.
Però hi havia una cosa que em tenía molt nerviosa, i és que, l'altre dia estava amb la meva amiga Sandra i quan vaig obrir la taquilla hi havia una nota que hi posava "VES AMB COMPTE"...
-Sílvia, Sílvia.....desperta...
Estaba adormilada i vaig despertarme mentre que una veu m'anava desvetllant.
-Què passa?
-Estaves dormida i estaves parlant...